1968 - Un año de rombos

Una incursió a l'interior de l'autor per tractar de conèixer-se millor, d'esbrinar si el que és ara és perquè va ser abans. De la seva evolució com a persona, com a ésser humà. Juan Álvarez indaga en la seva memòria visual, olfactiva, auditiva i busseja en vivències, reflexions i despertars on Juanito, el protagonista, descobreix l'amor, la mort, l'amistat veritable ... i la televisió.

La televisió, per a un nen de 1968, era l'altra finestra al món; era aquest aparell que començava a presidir els salons de totes les cases, que mostrava les ficcions del règim i les altres, les que estimulaven la imaginació dels nens. Aquella Espanya gris no va impedir que els nens d'aquell època transformessin les sensacions en blanc i negre de la tele en emocions de colors als carrers, als seus barris i als seus pobles. Aquest llibre també és un homenatge als nens de la generació de Juan Álvarez (probablement la primera generació audiovisual), que s’ho van muntar per ser feliços i que van lluitar contra els 2 rombes de la tele i contra els dos rombes de la vida, aquesta que prohibia tantes coses.