Antonio Altarriba

Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió espanyol.
Va exercir, fins a 2013, com a catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc.

Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar. Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993). Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.

L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve, i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic.

L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko.