Mon de l'egipte faraònic
a través dels còmics
|
Enguany, dins l’àmbit de La Massana Còmic, l’exposició organitzada per la Societat Andorrana de Ciències i la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE) vol ser un petit recorregut pels còmics que han tractat el món de l’Egipte faraònic i un homenatge a tots aquells guionistes i dibuixants que ens han fet somiar, des de la infantesa, aquest món historicoimaginari ple d’aventures, de misteris i de vestigis del passat.
Molts dibuixants no han pogut resistir la màgia i la fantasia que els proporciona l’antic Egipte i han fet que els seus protagonistes, herois de moltes aventures en països llunyans, fessin una passejada per aquelles terres remotes per descobrir-nos tombes, mòmies i malediccions, de les quals gairebé sempre en sortirien vencedors.
Després d’algunes historietes realitzades a principi del segle passat en què els autors situaven alguns dels personatges dins el món egipci, amb faraons, mòmies, cocodrils, piràmides, temples, etcètera, hem d’esperar fins
|
 |
al 1934, quan el conegut dibuixant belga Georges Rémi, més conegut com a Hergé, va fer que el seu popular Tintín, reporter a l’Orient, descobrís la tomba del faraó Kih-Oskh a l’aventura titulada Els cigars del faraó.
|
|
En aquest moment s’inicià una llarga saga de grans autors de còmics, principalment francesos i belgues, que, fins avui dia, ens han fet passar incomptables bons moments evocant un Egipte ple d’imaginació i de fantasia.
Després de Tintín ens trobem la figura del dibuixant belga Edgard P. Jacobs, antic col·laborador d’Hergé, que el 1954 va crear, entre les aventures de Blake i Mortimer, El misteri de la gran piràmidei, posteriorment, la segona part, titulada La cambra d’Horus. E. P. Jacobs, que no va viatjar mai a Egipte, va fer servir nombroses imatges i fotografies per documentarse i il·lustrar aquesta meravellosa història.
A Espanya, encara que no hi ha tanta tradició egiptològica com a França o a Itàlia, alguns
|
personatges Itàlia, alguns personatges populars dels tebeos també s’han endinsat de manera esporàdica en el món dels aventurers en terres d’Egipte. Un exemple és el cas del conegut detectiu Roberto Alcázar i de l’inseparable company, Pedrín, creats pel dibuixant E. Vañó.
|
Un altre personatge de còmic que s’han de considerar és Àlix l’intrèpid, del francès Jacques Martin, creat el 1948: Àlix, un jove adolescent fill d’un cap gal, és adoptat per un governador romà i, en les seves aventures, el fa viatjar per molts països de la Mediterrània. És una sèrie molt ben documentada que té dos volums dedicats a Egipte: L’esfinx d’ori El príncep del Nil.
Les mòmies i l’aurèola de misteri i de maledicció que les envolta també han donat molt joc als autors de tebeos a l’hora d’explotar el seu vessant humorístic. És el cas del dibuixant valencià Mique Beltran a La piràmide de cristall, on la protagonista, una estrella del cinema anomenada Cleòpatra, viu, durant el rodatge d’una pel·lícula, una situació de suspens i de misteri amb una mòmia.
La mostra de còmics de l’antic Egipte no pretén ser gaire exhaustiva i ha estat estructurada de
|
 |
manera temàtica en els apartats següents: Egiptòlegs en acció, La maledicció de les mòmies, Peripècies dels antics egipcis, L’Egipte fantàstic, El somriure egipci, Pedra rere pedra!i L’egipci és fàcil!
|
Exposició i Obra
|
|
|
|
