René de la Nuez

Vázquez Montalbán va deixar escrit que, des de principi dels anys 70, René de la Nuez és un referent obligat per entendre allò que hom anomena la cubanía: una manera d’estar al món, però precisament a Cuba. Perquè qualsevol cubà està convençut que el món és Cuba. A partir d’aquesta complicitat, De la Nuez ha fet un exercici de descripció total del comportament d’una societat. Cuba és la seva gent, i si es volen copsar tots els aspectes de l’evolució que

ha tingut la població Vázquez Montalbán va deixar escrit que, des de principi dels anys 70, René de la Nuez és un referent obligat per entendre allò que hom anomena la cubanía: una manera d’estar al món, però precisament a Cuba. Perquè qualsevol cubà està convençut que el món és Cuba. A partir d’aquesta complicitat, De la Nuez ha fet un exercici de descripció total del comportament d’una societat. Cuba és la seva gent, i si es volen copsar tots els aspectes de l’evolució que ha tingut la població
cubana des del triomf de la revolució castrista cal recuperar les criatures de paper sorgides de l’alambí creatiu de De la Nuez per poder entrar així, de la mà d’un guia que ha viscut i ha sobreviscut a l’experiència, en el discurs dialèctic de l’ésser humà que ha crescut en l’entrenament constant com un Robinson Crusoe modern, malgrat que envoltat d’una multitud de robinsons igualment obsedits amb la imatge que ha d’aparèixer en un horitzó perpètuament impertorbable.
La condició de cronista il·lusionat però amarat de melanconia concedeix a René de la Nuez la categoria de testimoni d’excepció de la societat cubana, inclòs ell mateix, com si hagués aconseguit mirar els conciutadans amb un microscopi en el mateix moment en què ell era un dels especímens sotmesos a observació.

René de la Nuez (San Antonio de los Baños, Cuba, 1937) és periodista, pintor i humorista gràfic. Ha format part de diverses institucions polítiques i artístiques a Cuba, on és un dels noms més populars en el seu àmbit de treball, sobretot per la llarga col·laboració que ha mantingut amb el diari Granma, el mitjà de comunicació oficialista del règim de Fidel Castro. La seva popularitat, tanmateix, s’ha estès a diversos països de l’Amèrica Llatina i als Estats Units. En l’actualitat col·labora amb El Periòdic de Catalunya.
Recentment va exposar a Lleida una trentena de caricatures sobre tela de personalitats lleidatanes.