 |
Encara que ha fabricat historietes dotades d’una estructura tradicional, Pere Joan cada dia es troba més a gust amb una narrativa el·líptica i deliberadament confusa que s’inclina més pel suggeriment que no pas per l’afirmació. S’ha anat convertint en allò que en diuen un autor difícil. És a dir, algú que no li dóna al lector tot mastegat i, consegüentment, l’obliga a implicar-se en la narració si vol recrear-se en la peculiar manera que té l’autor de veure el món.
Assaborir les pàgines de Pere Joan és com viure en un aquari o al del mar després de comprovar que, sense saber com, hem generat brànquies que ens impedeixen ofegarnos. Encara més, estem tan còmodes allà sota que ja no enyorem el món sec i assolellat. Estem sotmesos a una lògica diferent, que es comprèn a poc a poc i que sempre ofereix motius de sorpresa. |
Pere Joan fa anys que està embolicat amb el blau. Abans es conformava amb la presència constant del mar, comprensible en un illenc, però ara viu en el món dels homes blaus, en el qual se superposen diferents facetes de la seva creativitat i on la historieta recrea un entorn estrany i sorprenenment confortable.
|
Exposició i Obra
|
|
|
|
