Aventures plenes d'exotisme

L'estiu, durant els anys d’escola, era l’època idònia per arreplegar tots els tebeos que havien quedat ajornats fins a aprovar els exàmens de final de curs, i també per descobrir de tant en tant nous herois i noves aventures per viure. Va ser en un d’aquests estius, el del 1967, quan vaig llegir per primer cop una historieta de Bernard Prince.
Era en un exemplar de la revista Tintin, en la qual també hi havia personatges que un temps després engrossirien la llista d’amics de paper que m’han acompanyat fins avui: Michel Vaillant, Le Chevalier Ardent, Dan Cooper o Luc Orient, a més dels episodis de la llavors darrera aventura inèdita de Tintín, Vol 714 a Sidney.
Aquella primera lectura de Bernard Prince coincidia amb la primera entrega de Tornerre sur Coronado, el segon títol de la sèrie. A partir d’aleshores vaig esdevenir un seguidor fidelíssim de la revista, i vaig descobrir amb Bernard Prince ports llunyans, jungles inexpugnables, deserts encesos i volcans en plena erupció.
Greg, que coneixia molt bé les preferències de Herman per les imatges espectaculars i els paisatges rics en detalls, situa l’acció de cada episodi en indrets on la natura és especialment impactant, arreu dels cinc continents. D’aquesta manera, guionista i dibuixant van aconseguir una compenetració que va ser una de les claus principals de l’èxit de la sèrie. Bernard Prince hereta un vaixell, el Cormoran, a bord del qual viatja de port en port pels oceans del planeta.

L’acompanya Barney Jordan, mariner experimentat i amic en qualsevol circumstància, i Djin, un jove indi orfe que Prince va rescatar d’una situació difícil.
La sèrie es va començar a publicar a la revista Tintinel 1966, i el tàndem Greg- Herman la va mantenir fins al 1977, quan el dibuixant la va deixar davant l’excés d’encàrrecs que tenia. Es van publicar en total tretze àlbums, entre els quals es troben títols com La frontera del infierno, El soplido de Moloch, La llama verde del conquistador o La fortaleza de les tinieblas.

Hermann