Quan el 1988 va venir a Andorra per recollir el Fiter i Rossell que havia guanyat per Carícies d'un desconegut, Víctor Mora ja havia mostrat i demostrat àmpliament el seu talent literari (amb títols com Els plàtans de Barcelona o Whisky con napalm, entre d'altres), però tot i així i malgrat ser l'autor d'un munt de guions per a historietes de tota mena i tenir una bibliografia apreciable, el nom de Víctor Mora sempre anirà lligat al l'Ambrós i als tebeos d'El Capitàn Trueno.

Víctor Mora (Barcelona. 1931) va escriure els primers guions quan tenia 18 anys. Entre els primers treballs que va fer destaquen Doctor niebla, una sèrie policíaca que dibuixava Francisco Hidalgo, i també les aventures d'El capitàn Kerr, en la qual Mora intervenia també en la part gràfica. Però la gran oportunitat li va arribar el 1954. quan va crear un personatge ambientat en l'Espanya medieval per a l'Editorial Bruguera, amb el qual es volia continuar l'èxit aconseguit per El Cachorro, de Juan G. Iranzo. D'aquesta manera, amb els guions de Mora i els dibuixos d'Ambrós, va sorgir El Capitàn Trueno, que va gaudir d'una popularitat sense precedents a l'època gairebé des del primer número i fins que es va clausurar la col·lecció, el 1968.

S'ha escrit molt i s'escriurà molt de les claus d'aquest èxit en una època difícil per als escriptors, controlats per la censura fins a extrems que avui costa d'imaginar. Però potser precisament per haver sorgit en un entorn tan complicat resultava relativament fàcil per a persones de totes les edats identificar-se amb aquelles aventures, que darrere l'evidència impresa deixaven entreveure una doble lectura, alhora que feien gala d'un ritme narratiu vigorós i d'una imaginació molt fèrtil.Mora, tanmateix, va escriure per a d'altres sèries força populars. El 1958 va aparèixer El fabato, amb dibuixos de Francisco Darnís, que traslladava l'esquema à'El Capitàn Trueno a l'època romana, i que es va publicar regularment fins al 1966. Amb el dibuixant Fernando Costa va fer El cosaco verde, on signava amb el pseudònim de Víctor Alcàzar. alhora que amb el seu nom començava una carrera de novelista amb la qual miraba de donar sortida a les inquietuds que no trobaven la via adequada en l'àmbit dels tebeos. Encara el 1968, també per a Bruguera, va crear Roldàn sin miedo, en col•laboració amb el dibuixant Adolfo Usero; i un any després Selecciones llustradas li va encarregar un personatge de western, cosa que va donar lloc a l'aparició de Sunday, il•lustrat per Víctor de la Fuente.

En aquells anys, el panorama del còmic espanyol estava experimentant el principi d'una transformació en la qual començaven a sonar noms com el de Carlos Giménez. Amb aquest autor Mora va fer. el 1969, Dani Futuro, primer per a la revista Gaceta Júnior i després per a la publicació Tintín, de l'editorial Du Lombard, junt amb un altre personatge emmarcat dins el gènere de la ciència-ficció: Ray 39. Però tot i els aires de canvi, tant pel que fa a les preferències dels lectors com a la línia que apuntaven les editorials, l'any següent va tornar a unir esforços amb Ambrós i van aconseguir un èxit important amb un ersonatge de la vella escola, El corsarío de hierro, que van publicar a la revista Mortadelo.

La possibilitat de treballar a l'estranger va obrir a Víctor Mora una via per créixer com a guionista, sense les restriccions que la situació política imposava a Espanya. Per a Pilote, per una sèrie de relats fantàstics que narren els drames i costums d'una societat inconcreta segons com els percep un estrany ésser galàctic. I amb la dibuixant Annie Goetzinger va firmar la sèrie Felina (1975) per a la revista Circus, a més de ol•laborar amb Carlo Marcello en Taramis el galo (1981), publicat per Vaillant.

Encara es pot esmentar una llarga llista de títols (Tequila Bang, Los angeles de acero...), molts dels quals són part imprescindible de la història dels tebeos a Espanya, i justifiquen àmpliament la consideració que té Víctor Mora com un dels més grans guionistes del segle XX, tal com li ho va reconèixer la professió en la setzena edició del Saló del còmic de Barcelona.