Fernando Fernández

Fernando Fernández (Barcelon, 1940) forma part de la prolífica nissaga de rodamons que ha donat la historieta espanyola. Com per a tants companys de viatge autodidactes de formació, els inicis van ser tan difícils com il·lusionadors. La primera feina que va tenir consistia a omplir els fons per al subs- titut d'Ambrós al personatge de Chispa (El hijo del jinente fantasma). El 1956 va entrar a treballar a Selecciones llustradas, on tenia la missió d'entitar historietes d'altres dibuixants, sobretot sèries bèl•liques i romàntiques.

Tot això era durant els anys dnquanta, però en la dècada següent, després d'una estada a l'Argentina, canvia la feina d'historietista per la d'il•lustrador de portades i revistes, i comença a dedicar-se d'una manera cada cop més decidida a la pintura. Cap a la meitat dels setanta torna a fer historieta, primer amb la tira Mosca, per al Diari de Barcelona, i després amb una sonada adaptadó al còmic del personatge de Dràcula, i amb treballs per al segell americà Warren.

Des de fa quinze anys, Fernando Fernàndez es dedica exclusivament a la pintura.